sábado, 1 de diciembre de 2007

MANIFESTACION EN BARCELONA POR EL DERECHO A DECIDIR


Barcelona es col·lapsa amb la manifestació més multitudinària dels últims temps. L'organització calcula que s'ha mobilitzat 700.000 persones, mentre que la policia diu que 200.000, Ja hi som!!!!!!. Entre els assistents hi havia Jordi Pujol i Pasqual Maragall, sumen mes dos.
La manifestació de la plataforma PEL DRET DE DECIDIR contra el “follon” ferroviari ha desbordat les previsions, jo crec que faltava molta gent. Dues hores després de l'inici, el recorregut entre plaça Catalunya i l'estació de França de Barcelona continuava col·lapsat amb desenes de milers de persones, que han cridat i portat majoritàriament lemes independentistes i sobiranistes. Jo estava per al mig i us puc dir que no a passat res, som un poble massa pacífic. Tot i el ball de xifres (700.000, segons l'organització, i 200.000, segons els cossos de policia), la manifestació ha superat de llarg la del 18 de febrer de 2006 i es pot convertir en la més multitudinària d'aquests últims anys. A més de centenars de personalitats dels àmbits social i cultural, entre les quals hi havia dos ex-presidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Sr. Maragall i Joan Rigol, hi ha hagut molta presència de membres dels dos centenars d'entitats i col·lectius adherits, i també nombrosos militants dels partits polítics que hi donaven suport (CiU, ERC, ICV, CUP). Però, sobretot, hi han assistit casi casi casi casi i casi “tots els ciutadans” - molta gent gran -, s'han sumat a aquesta protesta 'reivindicativa, no festiva', com han precisat els organitzadors. Desitjo que algú tingui en compta aquesta moguda

JUNTOS NADA MAS (FILM)


El director francés Claude Berri, lleva a la pantalla una de las novelas de mayor éxito de ventas de los últimos tiempos, “Juntos nada más”, de la escritora Anna Gavalda. La historia nos relata un drama pero con esperanza , quiere llegar directamente al corazón, aunque le cuesta. Narra de forma simple la historia de cuatro personajes o mejor dicho de cuatro verdaderos desgracias golpeados – relativamente -por la vida, que deberán a través de una convivencia sin atractivo alguno aprender a vivir, a sentir, a tener esperanza e intentar disfrutar de la vida. La descripción de las relaciones de estos individuos es muy peliculera. Una historia contada de manera enlatada, haciendo confluir de forma forzada cuatro historias para hacer un “film” o una novela muy peliculera. Una película poco interesante además de emocionantemente forzada (se muere la abuela) y sosa (no hay momentos cinematograficamente interesantes). No motiva al espectador a nada y “juega” con los cuatro sentimientos básicos y sencillos de la humanidad.

La película nos enseña en París, en el transcurso de un año, a una joven, Camille, que hace amistad con sus dos vecinos, Philibert y Franck y se muda a su casa en busca de consuelo. En armonía, estos tres personajes opuestos tanto en carácter como en circunstancias familiares, vuelven a encontrar la alegría de vivir. Más allá de las disputas, las reconciliaciones, las peleas o la complicidad, el placer de estar "juntos" les hace más fuertes cuando deciden hacerse cargo de la abuela de Franck, ancianita tan testaruda como adorable.

No quiero ser simplista, pero en la peli : todos somos buenos , adorables, buenas personas,..... Es una peli muy simple. Técnicamente no aporta nada extraordinario. No vale la pena ver esta peli, quizas .... que te la cuenten.